Por Brenda Castañeda. Foto: Adrián Portugal

–¿Pare, saps que la meva amiga Nerea es negra?
–I tant, i tant que ho sabia
–Doncs... jo no.

Un diàleg tan simple però efectiu per donar-nos una sacsejada de cap i posar-nos a mirar les nostres consciències. Em refereixo a l'últim comercial de Mercedes Benz, on un nen d'uns quatre anys, amb careta de qui acaba de descobrir quelcom que des de fa temps “hauria d’haver” sabut, li fa aquesta pregunta al seu pare. Aquest, igual que segurament la majoria dels que van veure el comercial per primera vegada, es queda amb cara de sorprès, sense entendre cap a on va aquesta conversa que comença amb una pregunta sobre alguna cosa tan obvia: el color de pell d'una nena negra. A hores d'ara, aquesta publicitat potser ja no estigui sortint a l'aire, però igualment es pot veure a Internet (http://tinyurl.com/d5ogxs).

Doncs si, aquests detalls poden resultar molt obvis –massa fins i tot– per a molts, perquè vivim pensant en lo diferents que som dels altres o en lo diferents que són els altres de nosaltres (més això últim). Aquesta facilitat per a fer distincions és tan comuna que, quan veiem que algú no la fa, ens sorprèn. I feliçment que vivim en un món on ja es sap que discriminar és dolent. No obstant això, falta molt per assumir. Legal i obertament el tema està avançat però... Què hi ha del personal? Estem preparats per a fer cas omís a aquest tipus de diferències? Perquè creure's millor que l'altre per superficialitats és un problema que infecta a totes les societats.

Aquest comercial em va fer recordar el que una vegada el cantant Lenny Kravitz va explicar en una entrevista. Va contar que la primera vegada que es va adonar que ell (negre) i el seu pare (blanc) eren diferents va ser quan un nen l'hi ho va fer notar a l’escola. Fins llavors, només havia vist en aquell senyor la figura del seu pare. L'observació d'aquest altre nen 'deixondit', segons confessa, li va generar certs problemes d'identitat en la infància.

Si en el comercial de Nerea ens hem sentit identificats amb el personatge del pare, millor que pensem com fer perquè no ens torni a ocórrer el mateix. O com a mínim perquè als nostres fills no els passi el que a nosaltres.

Els comercials de televisió serveixen bàsicament per vendre. Però aquesta vegada, l'agència de publicitat que porta el compte de Mercedes Benz va aprofitar la seva comesa per deixar-nos una oportunitat de reflexió que mereix ser aplaudida. Si tots ens deixéssim de prejudicis, però no solament de boca cap a fora, cada dia podria ser especial, com diuen ells. -BC